La història de la festa dels Reixos
La celebració de la festa dels Reis d’Orient, o Reixos (que és com són coneguts dins l’arc de parla catalana occidental), va començar a celebrar-se, amb un format similar al que coneixem avui, al segle XIX. Concretament, la primera cavalcada es va celebrar el 1866 a Alcoi, i va passar a ser oficial a partir de 1885 a la resta de l’Estat. A Catalunya, la primera de què es té constància va ser la d’Igualada (1895).
Antecedents històrics de la celebració de la Festa dels Reixos a Lleida
En la imatge annexa del Diario de Lérida, corresponent al 5 de gener de 1888, s’anuncia una festa per celebrar l’Epifania o Adoració dels Reis. Això es feia amb la intenció de recuperar una antiquíssima tradició lleidatana. Des de de temps remots, la parròquia de Sant Joan era l’encarregada d’organitzar la celebració de la festa del Reis, quan encara existia l’antiga església medieval del s.XIV i que fou enderrocada el 1868.
Un dels elements més rellevants d’aquest antic temple era la seva portalada sud on destacaven unes escultures que representaven l’Epifania, amb les figures dels Reis, altres sants i un grup de la Mare de Déu i el Nen. Aquestes figures eren guarnides amb uns ornaments que feien les delícies dels més petits. Amb l’enderroc, les figures també van desaparèixer. Els oficiants dels actes religiosos portaven, en aquest dia tan especial, unes vestimentes regal del Papa Calixt III (Alfons de Borja 1378-1458), molt vinculat a Lleida i a la parròquia, que encara es conserven al Museu de Lleida.
La cavalcada
El vídeo històric d’aquesta pàgina, ens mostra que a Lleida, als anys trenta, ja se celebrava la cavalcada.
La primera menció escrita, la trobem en una acta de la Cambra de Comerç, amb data 31 de gener de 1936, en què s’exposa l’agraïment del president a diversos directius de la Cambra per haver organitzat una cavalcada dels Reis Mags. En aquells temps, les cavalcades eren promogudes des d’entitats privades. Com a curiositat val a dir que, en temps de la Segona República, el reis no portaven corones.
Després de l’aturada obligada a causa de la Guerra Civil, l’activitat es va reprendre als anys quaranta. Els militars eren els encarregats de donar vida als personatges. Des de l’any 1952 i fins al 1959, els Reixos van ser encarnats pels senyors Estadella, Domènech i Aige, i des del 1960 i fins al 1984, pels recordats Castells, Pascual i Mateo. L’any 1985, sota l’alcaldia d’Antoni Siurana, es va prendre la decisió de canviar anualment les persones que tenien l’honor de representar aquest paper.
Des d’aleshores i fins a l’actualitat, els tres personatges són escollits pels diferents gabinets d’Alcaldia, seguint criteris d’agraïment a la notorietat de les persones o de les institucions amb les què estan vinculades.
Les carrosses i els vestits
La cavalcada de la vigília és un dels punts àlgids de la festa. Des de 1940, la Paeria és l’encarregada d’organitzar-la i de construir les carrosses del seguici.
Cap als anys noranta se’n van fer unes de noves, que va dissenyar Jordi Roig. El 1997, Joan Ripoll, Joan Miró i Carles Porta es van encarregar de dissenyar cinc carrosses més, que es van afegir al seguici reial. L’any 2000, Joan Miró va redissenyar les tres carrosses dels reis i, dos anys després, el 2002, s’hi van incorporar les plataformes i els trons per tal d’oferir una millor visió dels tres protagonistes. Finalment, l’any 2004, hi va haver la transformació d’una de les carrosses d’acompanyament, la de Correus, que va passar a ser l’estafeta russa.
Pel que fa als vestits, l’Associació Reis Mags de Lleida té en propietat els tradicionals dels anys vuitanta. Posteriorment, l’any 2005, l’Institut Municipal d’Acció Cultural va encarregar el disseny d’uns vestits nous per a Ses Majestats i els seus patges. Van ser dissenyats per tres artistes lleidatans: Georgina Cazalla, a qui es va encarregar el vestit del rei Melcior; Tonet Balagué i Jordi Puig Sigüenza, que van ser els encarregats de confeccionar el vestit del rei Gaspar, i Estanislao Solsona, que va confeccionar el vestit del rei Baltasar. Els vestits es van estrenar a la cavalcada del 5 de gener de 2006 i són els mateixos que es porten actualment.
Exemplar del Diario de Lérida del 5 de gener de 1888.
Gravat de l’antiga església de Sant Joan de Francesc Xavier Parcerisa (1839).
Dibuix de la portalada de l’antic temple enderrocat amb el conjunt escultòric desaparegut.
Filmació amateur dels preparatius de la cavalcada dels Reixos de Lleida, baixant per la Rambla d’Aragó.
Dècada dels anys trenta.
Arxiu Cal Sabater la Creu.
L’ Associació
L’Associació Reis Mags de Lleida és una institució nascuda el 14 de febrer de 1998. Hi pertanyen totes les persones que han tingut l’honor i la voluntat d’encarnar el paper de Ses Majestats durant la tradicional Cavalcada.
Els objectius de l’Associació tenen dos eixos principals:
- El foment, la promoció i la divulgació de la tradició dels Reixos davant d’altres costums forans.
- La vinculació de l’entitat amb el teixit cultural de la ciutat, que es pretén que transcendeixi les dates nadalenques i vagi més enllà temporalment.
Malgrat que la celebració de la festa està fixada en una data molt determinada del calendari, l’Associació treballa al llarg de tot l’any vetllant per al manteniment i la difusió de la tradició.
Enguany celebrem els 25 anys de la creació de l’Associació.
Junta Directiva
L’actual Junta Directiva de l’Associació va prendre possessió el passat mes de gener de 2022 i està formada per:
- President: Òscar Caberol, Gaspar 2005.
- Secretari: Josep M. Castells, Melcior 2016.
- Tresorer: Eduard Segarra, Melcior 2000.
- Vocal: Carles Alsinet, Gaspar 2018.
- Vocal: Carles Fontova, Gaspar 2015.
- Vocal: Enric Lamolla, Gaspar 2016.
- Vocal: Jordi Mestre, Melcior 2018.
Cal fer esment als presidents de les juntes anteriors: Josep de Bergua (1998-2013), Jordi Azuara (2014-2016) i Enric Vicente (2017-2021), així com destacar altres persones vinculades a aquestes anteriors juntes: Enric Castells, Joaquim Mateo, Jordi Plens, Pere Yuguero, Manel Pelay, Pedro Pardo, Antoni Ballesté i Francesc Tersa, entre altres.
Reis i Reines
Al llarg dels anys, diferents persones han gaudit de l’honor de posar-se en la pell dels Reixos. Des dels inicis, en acabar la Guerra Civil, en què eren encarnats per militars, fins a l’actualitat, quan s’ha normalitzat la incorporació de la figura de la dona, han estat representats per diverses personalitats destacades del món de la política, la cultura, l’esport, l’associacionisme i del teixit empresarial lleidatà.
També cal fer esment de la figura del Gran Camarlenc, patge i emissari dels Reixos.
Aquest personatge ha estat encarnat històricament per Josep Olóndriz (des dels anys 40 fins al 1958), actor de teatre dels anys cinquanta molt reputat a la ciutat de Lleida, Josep Fonollosa (1959), també vinculat a diferents grups de teatre local, i el clàssic, carismàtic i estimat Albert Llorens (1960-2017).
Darrerament, aquest entranyable personatge ha recaigut en, Jaume Belló (2017) i Jordi Granell (2018-2024).